Bienvenidos a este blog. Encontraréis críticas literarias y novedades sobre mis publicaciones.


miércoles, 29 de mayo de 2013

LA VIDA CUANDO ERA NUESTRA








Marian Izaguirre
Editorial Lumen (Random House Mondadori)
1ª edición: mayo de 2013
409 páginas.
ISBN: 978-84-264-2180-7

           
            

Marian Izaguirre, licenciada en ciencias de la información, ha simultaneado tareas en el campo del periodismo y la publicidad con la literatura. Tras la publicación de siete novelas previas, nos ofrece su obra más reciente: La vida cuando era nuestra.

Lola, añora un pasado en el que sentía suya la vida. Días rodeados de   libros, compartidos por tertulias en los cafés y vividos con la ilusión de construir un país nuevo. Libros y sueños que se desvanecen tras una guerra que la transporta a un lugar de miseria, de miedo y de remordimientos.

Tras quince años de la contienda, junto con Matías, editor republicano, sus ilusiones se ven reducidas en una pequeña tienda, una librería de viejo, donde se venden y se intercambian novelas románticas, lápices de colores y pizarras escolares. Los clásicos, escasos, se amontonan en la trastienda.

Una novela, La muchacha de los cabellos de lino, aparece de manera misteriosa en el local. Colocada Por Matías en un atril y enfocada por la luz de una bombilla, espera a que un posible lector se sienta atraído por sus dos primeras páginas abiertas. ¿Pero para qué?, pregunta Lola. Para sentir que todavía puedo hacer lo que me dé la gana, responde él con calma…

Una tarde fría, aparece Alice, mujer inglesa y enigmática que junto a Lola leerá las páginas de ese libro. El lector, como tercer invitado, viajará a Inglaterra, a Francia y al pasado de una niña que no sabe quien es.

            

Dos mujeres distintas, unidas por la lectura de un libro, son las protagonistas de dos tramas bien diferenciadas, que crecen juntas y se cruzan en la guerra Civil Española, cuando ambas pierden. Alice pierde a Henry, su patria, el hueco de un hombro donde apoyar la cabeza. Lola pierde sus sueños.

Se alternan las dos tramas, una con Alice como narradora de su historia, y la segunda con voz omnisciente nos introduce en el mundo de Lola y Matías. Existe una tercera voz, la del libro que comparten con los lectores, y que de forma suave, con sutiles pistas que nos ofrece Marian, se rompe la fina línea entre la realidad y la ficción de la lectura.



           
Novela de lectura ágil que logra captar en todo momento el interés del lector y con un discreto lirismo en forma de pinceladas que se matizan en la narración. Homenaje a la mujer, a la resistencia cuando la vida se ha vuelto gris y, sobre todo, una deferencia a los libros, con infinidad de reseñas a autores clásicos (Chejov, Bronte, Mansfield, Dickinson…)

Libro dentro de un libro que contiene un mundo en su interior de múltiples lecturas.




Lee, lee siempre que puedas. Eso te salvará, le dice James a la muchacha de los cabellos de lino.

Lee, lee siempre que puedas, Eso te salvará. Nos dice la autora de “La vida cuando era nuestra”.




GRISELDA MARTIN CARPENA
Barcelona, 27 de mayo de 2013

           

           

miércoles, 6 de febrero de 2013

LA GATETA BASTET I LES LLUMS DE LA MIRANDA





CONTE DE REIS 2013



Text de Griselda Martín Carpena
Il·lustracions d’Ermisenda Soy
Ajuntament de Cornellà de Llobregat



            Segurament alguna vegada deveu haver sentit que els gats tenen set vides. Oi que sí? Doncs heu de saber que això no és del tot veritat, en tenen moltes més. Ho sé molt bé, perquè sóc una gateta molt bonica amb el pèl de color negre, tan negre tan negre que, quan hi toca el sol, té reflexos d'un blau tan intens com el del mar a l'hivern.


           
           El meu nom és Bastet. Me’l va posar una deessa de l'antic Egipte, on els gats vam ser molt admirats i on se'ns va relacionar amb la màgia, amb la nit i amb la lluna.

            Els gats hem viscut amb vosaltres des de fa milers d'anys i les nostres millors amigues són les bruixes. Heu de saber que ni totes les bruixes són dolentes ni totes les princeses són bones. Algunes princeses són, fins i tot, tan ximples que necessiten un príncep per despertar-se. Avui, existeixen moltes bruixes, però no les veureu pas dalt d’una escombra volant pel cel de Cornellà! Les bruixes, fades o magues són dones sàvies que viuen en cases que tenen moltes plantes al balcó, en testos de colors. Preparen tisanes, com les camamilles que us fa beure l'àvia quan teniu mal de panxa. També són devoradores de llibres i no de nens, com expliquen alguns contes.




            La meva millor amiga es diu Ondina i és una fada que es passeja a les nits al llarg del curs del riu Llobregat. De dia és invisible. S'encarrega de mantenir la fantasia i que les aigües del riu siguin transparents i estiguin sempre plenes de peixos. Si voleu veure-la, convenceu els vostres pares perquè us duguin una nit a passejar pel riu, i amb un petit truc es farà la màgia: 

Tanqueu els ulls i imagineu la fada Ondina. Espereu una estoneta, tranquils, respirant suaument. Després, obriu els ulls i mireu l'aigua. 

      Segur que una llum, el so llunyà d'una música o un suau pessigolleig a la galta seran el senyal que l’Ondina ja és amb vosaltres.


           
            Un dia, l’Ondina em va presentar el Mag Maginet, amb qui sovint intercanvia pocions i secrets. El Mag Maginet és un mag molt poderós que, com sabeu, viu a la torre de la Miranda. Observa els ocells i les estrelles, investiga pocions i vigila totes les nenes i els nens de Cornellà. Té una llibreta màgica amb fulls que mai no s'acaben i on apunta tot el que feu, també les trapelleries! Després, ho explica tot als Reis Mags, perquè sàpiguen si mereixeu o no tota aquesta llarga llista de regals que sempre demaneu. Per a tenir recompenses, cal portar-se bé. No us n’oblideu, amics!

            Quan arriba el Nadal, el Mag Maginet va molt atrafegat. S'ha fet gran i, a vegades, li fan mal els ossos. Els gats, que hi sentim en el silenci i hi veiem en la foscor, l’ajudem perquè la Nit de Reis us arribin a casa els regals que heu encarregat en les vostres cartes. Com ho fem? Ara us ho explico.

            Els gats ens passegem pels carrers. Segur que de camí al col·legi n’heu vist molts: amagats sota els cotxes, ajaguts a l'herba de la plaça de Catalunya tot prenent el sol, asseguts a les teulades...  Dissimuladament, vigilem tot el que feu i tot el que no feu, tot el que dieu i tot el que no dieu, i després li ho expliquem al Mag perquè ho apunti a la seva llibreta. Per tant, us donaré un consell: si us creueu amb un gatet, recordeu que ens heu de tractar molt bé. I si ens doneu una mica de pernil dolç, molt millor!

            Aquests dies he vigilat de prop dos germans que es diuen Bernat i Paula i que viuen al costat de la Torre de la Miranda. El Bernat té vuit anys i diu que ja és gran. Enguany no ha escrit la carta als Reis, no vol jugar amb la seva germana i no pot veure les llums que surten per les finestres de la Torre de la Miranda. Jo penso que està trist, pobre. Fa uns dies que ha perdut en Pep, el seu gosset d'ulls guenyos i cua de porquet.

            La Paula acaba de fer cinc anys. Parla amb les fades i ella sí que veu les llums de la Torre. No sabeu quines són, aquestes llums? Doncs són els rajos de colors que produeixen la barreja de pocions i els encanteris que fa el Mag Maginet per fabricar joguines i fer complir desitjos. La Paula, ha demanat als Reis Mags que aparegui el gosset Pep i que el seu germà, encara que sigui gran, no deixi mai de veure les llums ni de creure en la màgia.

            Fa un parell de nits, que hi havia lluna plena, em vaig reunir amb la fada Ondina i vàrem preparar un xarop màgic perquè en Bernat pogués continuar veient les llums de la torre i de les aigües del riu Llobregat. El Mag Maginet ens va corregir alguns problemes de la poció i, a través de les fades que parlen amb la Paula,  la hi vam fer arribar perquè l’endemà la barregés amb la llet de l’esmorzar d’en Bernat. Després d’això, només calia esperar que tornés la nit.

            Però el xarop no va fer efecte. La Paula, abans d’anar a dormir, va insistir a en Bernat que sortís al balcó i mirés les llums, però ell no va voler. Preferia continuar jugant amb la seva videoconsola. Llavors, en veure que no sortia al balcó, vam fer tots una reunió urgent a la Torre de la Miranda i el Mag Maginet va trobar la solució:

            —Si trobem el gosset Pep, de ben segur que en Bernat ja no estarà trist i tornarà a creure en la màgia.

            Dit i fet. Les gates i els gats de Cornellà ens hem passat la nit buscant  el gosset Pep per tots els racons de la ciutat. Finalment, l’hem trobat amagat dins d'una caixa,  a prop del llac de Can Mercader. Estava molt espantat! I malgrat que es digui que gossos i gats no ens estimem gaire, s’ha posat molt content en veure'ns.


           
            Just abans que comencés el dia, hem fet un concert de miolades i el Mag Maginet ha fet un fort encanteri perquè les llums de la Torre de la Miranda fossin tan intenses com els focs artificials de la Festa Major.

            La Paula s’ha despertat i ha empès el Bernat fins al balcó. S’ha fregat els ulls i, quan ha vist les llums, ha baixat en pijama corrent per les escales.
            
            Sabeu qui l’esperava a la porta?
            
            Doncs sí, el gosset Pep i un munt de gats.

            Com sempre, la màgia del gran Mag Maginet ha funcionat i ara sí que el Bernat, per molt gran que es faci, mai no deixarà de veure les màgiques llums.


***



HISTORIA DEL CONTE DE REIS 2013

            A Can Mercader es va instal·lar un poblat àrab on el nens i nenes de Cornellà vam poder entregar les cartes al Mag Maginet. Gats de diferents colors decoraven el parc.
            Acabant de parlar amb el nostre Mag, els nen sortien amb un conte i un gatet de cartró per pintar.



            A l’Ajuntament de Cornellà es va presentar el conte en el magnífic escenari del Castell.



                           La nit de Reis i per ràdio Cornellà, Mireia Navarro i el seu equip van retransmetre totes les noticies de la màgica tarda- nit. Es va passar l’àudio del conte amb la veu de Lluïsa Parés.



ÀUDIO DEL CONTE

GRISELDA MARTÍN CARPENA
Barcelona 6-2-2013
(Un mes després)


           

martes, 29 de enero de 2013

Nacimiento del libro HACER DE PACIENTE NO ES FÁCIL









            Yo escribo novelas, relatos, cuentos, artículos y a veces poemas… Bien, escribo de todo. Aquello que sueño, imagino, lo que me cuentan, lo que sospecho…, como si fueran ingredientes de un pastel, los paso por la batidora, echo una pizca de chocolate o unas ralladuras de limón, según mi estado, según el objetivo, y convierto la masa en un documento Word que guardo en una 
carpeta.
            
          Tengo familia y amig@s que ya ni me hablan, por miedo a que sus secretos se conviertan en escenas de un futuro relato. Y hacen bien.

            Ejercer como médico de cabecera es una mina para un escritor. Ante una bata blanca es fácil verter intimidades, verbalizar sentimientos que no eres capaz de expresar ni delante del espejo, pero para tranquilizar a mis pacientes, aclararé que todo ello es sagrado, esas intimidades quedan selladas entre las cuatro paredes de la consulta. No son esos los temas que he escrito en este libro.

            En HACER DE PACIENTE NO ES FÁCIL he recopilado anécdotas divertidas, trampas del lenguaje que separa a pacientes de galenos, escenas cómicas que, por suerte, también se dan en una consulta de Primaria, puerta de entrada de la sanidad y que 
esperemos que nunca la cierren…

            No he querido escribir un libro de chascarrillos, de chistes “de médicos”, he organizado el libro en capítulos, con escenas dialogadas y con un toque divulgativo para que con la lectura del libro nos riamos, que falta nos hace, y también aprendamos tanto médicos como pacientes que la finalidad de nuestra relación es entendernos y poder así acercarnos a ese estado llamado saludable. Estamos destinados a ello.

            ¿Por qué escribí este libro?
            
          Voy por la vida desesperada, ansiando la publicación de mi segunda novela y, en cambio, comprobé que mis amigos reían como poseídos cuando les narraba escenas vividas en la consulta. Me insistieron en que las escribiera. Ese vicio que me domina de escribir cuanto me pasa, me sirvió para tener recopiladas en hojas sueltas un montón de historias, sinónimos de enfermedades, de medicamentos, o sea, que ya tenía escrito el libro, tan solo me quedaba organizar los contenidos. Y lo hice.

            Contacté con la Editorial y en un mes nació este nuevo libro que, por lo que me cuentan mis lectores, está despertando carcajadas y con ello contribuyo a hacer crecer la literatura, la salud de los lectores y mi autoestima.

            La primera presentación tuvo lugar en la librería Laie, tertulia organizada por Esther Iracheta en CataCultural, donde tuve el placer de compartir mesa con el actor Lolo Herrero y Xavier Biel.








¿Cómo conseguir HACER DE PACIENTE NO ES FÁCIL


Venta a demanda en papel (Por Internet)